Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Viva!
Plana
Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.
Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.
degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.
Plana.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Al marge d'un camí
La pura realitat
Cada dia de la vida
m’aixeco diferent,
ahir estava a la glòria
avui molt malament.
M’invento mil històries
per veure-ho tot més clar,
però quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar…
Faig la llista la llista de les coses
que vull arribar a fer
em marco els objectius
hauria d’anar bé.
Defujo frustacions
buscant una sortida
però no existeix la bruixula
que indiqui com anar per aquesta vida…
Hauré de respirar
mirant cap a l’orient
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on puc arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
I és que faci el que faci
tinc la sensació
que he donat molt més
del que no he rebut jo
buscant la veritat
m’he trobat mitja mentida
però si tinc una moneda
tot funciona ben de pressa i de seguida.
De petit ho imaginava
tot molt més senzill
jo vull ser bomber
tenir dona i fills.
M’aixeco aquest matí
mirant per la finestra
i penso en quantes coses s’han de fer
fins arribar a la funesta.
Hauré de meditar
mirant el sol ixent
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on vull arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
Viva!
Quatre pensaments
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m’enfado amb mi mateix i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensament que em venen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l’he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l’hora d’ara que se m’infla el cor.
Sé que s’ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m’enfado amb tothom i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
Festival Tom i Jerry
Audio de la cançó "Festival Tom i Jerry"
marco,antonio,alves audio.em~portugues
Diumenge 14 de Junymarco,antonio,alves audio.em~portugues
Diumenge 14 de Junymarco,antonio,alves audio.em~portugues
Diumenge 14 de Juny
