Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
Viva!
Puta
Vull que em toquis fins al moll de l’os.
No vull que miris al cel si estic enganxat.
Vul que gemeguis, que també ho vols,
l’altre dia em vas dir que t’agradava molt,
acosta’t al meu cos, brut és molt millor,
vull que em diguis mascle ets el millor.
No vull veure un mort al davant.
Vull que et moguis a un ritme constant.
Només cal seguir el meu compàs,
és un dos per quatre tu ja ho saps,
anant i vinguent, enrera endavant,
no cal pas parar fins al final
Digue’m bruta, bruta.
Digue’m truja, truja.
Digue’m puta, puta.
Temps i rellotge
Dia a dia a dia
Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia
Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.
Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar, una trucada, ets tu...
Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia
I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.
I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...
Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...
Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!
Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
Festival
El plat a taula
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas, amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí, no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.
L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat, no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat. Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó, una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé! Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
