A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Techno
Versió original de la cançó "Techno"
Festival
The catcher
No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.
T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, t'inventes móns millors.
No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?
No em feu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.
Et tenques dins dels llibres no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.
No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
