Que bé!
Audio de la cançó "Que bé!"
Al marge d'un camí
La pura realitat
Cada dia de la vida
m’aixeco diferent,
ahir estava a la glòria
avui molt malament.
M’invento mil històries
per veure-ho tot més clar,
però quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar…
Faig la llista la llista de les coses
que vull arribar a fer
em marco els objectius
hauria d’anar bé.
Defujo frustacions
buscant una sortida
però no existeix la bruixula
que indiqui com anar per aquesta vida…
Hauré de respirar
mirant cap a l’orient
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on puc arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
I és que faci el que faci
tinc la sensació
que he donat molt més
del que no he rebut jo
buscant la veritat
m’he trobat mitja mentida
però si tinc una moneda
tot funciona ben de pressa i de seguida.
De petit ho imaginava
tot molt més senzill
jo vull ser bomber
tenir dona i fills.
M’aixeco aquest matí
mirant per la finestra
i penso en quantes coses s’han de fer
fins arribar a la funesta.
Hauré de meditar
mirant el sol ixent
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on vull arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
Festival
El plat a taula
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas, amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí, no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.
L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat, no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat. Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó, una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Sense cap pressa parem la taula, una cervesa, patates braves. Sense problemes tot és tan fàcil, una conversa i un piscolabis.
Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial. Diem quatre tonteries, ens agrada discutir, parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!
Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé! Mitja vida al meu voltant. Amb amics hi estic tan bé!
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Divendres 02 de Juny a les
Càntut al Minipop
Tarragona
(Tarragonès)
val eurus
Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
Festival
Fem música
Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
