A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!
Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...
Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
El joc
A casa hi perds el temps
mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no,
però no trobes la manera
de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar
i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba
i xancletes pel bon temps,
aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia
que et pugui fer ballar?
No tens amics ni amigues?
Però tu on vols anar,
però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
De Girona al Japó
Versió original de la cançó "De Girona al Japó"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
Al marge d'un camí
No som res
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
