Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
Techno
Versió original de la cançó "Techno"
Festival
Sí
Un ocell pren el vol, surt el sol al matí, el gran dia s'aixeca per fi. Pot semblar un matí més, de veritat que no és, perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí batallant del matí al capvespre. El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units, això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos amb regals, confetti i arròs. Heu riure i ballar, però us poseu a plorar: L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill però vosaltres heu trobat la manera. I avui heu reunit a família i amics per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Alcanó
Alcanó
(Segrià)
val eurus
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera. No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere. A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona. Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens, es queixen però ja marxen. Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes. no hi han enfrontaments, maregen i divaguen. No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes. No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter o és que ens han educat per totes dues bandes. No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter, lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres: Tímids i educats però amb caràcter. Si voleu guanyar amagueu les cartes, o juguem tots net o tots fem trampes!
Al marge d'un camí
No som res
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
