Et menjaria a petons en directe
"Et menjaria a petons" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Oh my god m'encanta la cançó
Dilluns 11 de Marçhola asldkfjñsdljf
Divendres 08 de Març
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Al marge d'un camí
Techno
On és el contrapàs
on la moxiganga
on el ball rodó
on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
On és el contrapàs
a on la moxiganga
a on el ball rodó
a on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Festival
M'agraden els colors
M'agraden els colors, les camises florejades, turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus. El negre no és el rei, només la mandra explica que no intentem trobar combinacions més divertides.
Com m'agrada aixecar-me i esmorzar, amb aquella mala llet que no se'n va. Camino pel carrer amb la marxa posada, m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Prendre sol a cada cantonada, treballar i que tot surti com pensava. Comences un projecte i va súper malament, no passa res, a petxugar, que passa constantment.
M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer tots aquests personatges que no saben ni què fer. M'agrada escoltar i també que m'escoltin, m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
Tot és guai quan ho veig tot guai. No hi ha temps per sentir-se malament, jo vull viure ben content. No hi ha temps per sentir-se malament, s'ha d'anar on bufa el vent.
The catcher
Audio de la cançó "The catcher"
Al marge d'un camí
Són instints
Un amic m’ha trucat
aquest matí s’ha llevat
i feia un gran dia.
Per un moment li ha semblat
que tot era molt més clar
que tot ho comprenia.
Diu si avui vull anar
a veure aquella presó
que hi ha a dalt a sant julià
és un lloc misteriós
a sobre el congost
després de celrà.
Són instints,
que tenim.
sensacions,
que venen de dins.
Allà dalt m’ha explicat
que una amiga ha deixat
el noi amb qui estava
i és que últimament
no se’ls veia contents
ell ja s’ho imaginava
diu que va començar
quan li van presentar
aquell noi ple d’alegria
es varen mirar
van riure i ja està
ell ja ho intuïa.
i jo li he preguntat
com està l’amic que han deixat?
i està encantat de la vida!
quan la cosa no va
val més deixar-ho estar
no furgar la ferida.
Són històries de sempre
errors i encerts
i és que costa d’entendre
perquè, perqui, per on.
Una casa amaga un misteri
una pedra té molts i molts anys
una vida ve d’una altra vida
són instints, que tenim, històries de sempre
són cançons que costen d’entendre.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
