Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Viva!
No sé perquè rius!
No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.
Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!
L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta déu n’hi do quin tipet.
Prò prepara’t bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?
No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.
Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
Dormint!
Viva!
Quatre pensaments
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
I m’enfado amb mi mateix i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Diàlegs interiors, converses al mirall em tenen atrapat.
Són entreteniments que em tenen ocupat però que no són veritat.
Però què vols fer-hi, res! No podem pas fugir de la nostra ment.
Tinc quatre pensament que em venen constantment i em fan sentir malament.
Vull que entenguis aquest missatge tal com l’he pensat.
Vull que et fixis amb les paraules, me les he estudiat.
Rememoro aquella mirada, com el primer cop,
encara és l’hora d’ara que se m’infla el cor.
Sé que s’ha de fer molt menys per arribar on ets tu.
Però tinc quatre parets que em tenen enclaustrat i em fan sentir perdut.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i no em deixen pensar.
Són com quatre parets que em tenen enclaustrat dintre del meu cap.
Però no puc fer-hi res no podem pas sortir de la nostra pell.
Tinc quatre pensaments que em venen constantment i em fan sentir malament.
Grans barreres sense importància em tenen atrapat.
La distància entre nosaltres és ínfima i tu ho saps.
Jo pensava que amb la mirada ja n’hi havia prou,
però ara veig que encara ens queda molt i molt...
Però ho torno a intentar...
i estàs despistada...
i jo quedo tocat...
I m’enfado amb tothom i em tenco a casa meu.
On hi tinc pensaments que emprenyen constantment però almenys són amics meus.
Temps i rellotge
Polvorons amb mel
A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!
Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...
Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
El joc
Audio de la cançó "El joc"
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Techno
Versió original de la cançó "Techno"
