De Girona al Japó en directe
"De Girona al Japó" en viu a la Luz de Gas. La viu-viu.
Luis Hola
Dimecres 22 de JuliolLuis Hola
Dimecres 22 de Juliol
Que bé!
Audio de la cançó "Que bé!"
Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós
(Baix Empordà)
val eurus
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Sí
Un ocell pren el vol, surt el sol al matí, el gran dia s'aixeca per fi. Pot semblar un matí més, de veritat que no és, perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí batallant del matí al capvespre. El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units, això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos amb regals, confetti i arròs. Heu riure i ballar, però us poseu a plorar: L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill però vosaltres heu trobat la manera. I avui heu reunit a família i amics per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera. No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere. A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona. Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens, es queixen però ja marxen. Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes. no hi han enfrontaments, maregen i divaguen. No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes. No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter o és que ens han educat per totes dues bandes. No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter, lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres: Tímids i educats però amb caràcter. Si voleu guanyar amagueu les cartes, o juguem tots net o tots fem trampes!
Temps i rellotge
No cal que miris enrere
No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.
Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!
Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amont i veuràs a darrera les barreres,
Que no et deixen avui créixer.
Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs
No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.
