Techno
Versió original de la cançó "Techno"
Viva!
Carpe diem
A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!
Temps i rellotge
Set dies
Set dies, set dies més, set dies més...
El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit
Set dies, set dies més, set dies més...
Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu
Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat
El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!
Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....
Set dies, set dies més, set dies més...
Festival
El joc
A casa hi perds el temps mirant per la finestra, no et fa sentir pas bé, no, però no trobes la manera de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar i et faig sortir al carrer i anem a comprar roba i xancletes pel bon temps, aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar? No tens amics ni amigues? Però tu on vols anar, però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
No hi ha mirades
Audio de la cançó "No hi ha mirades"
