Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós
(Baix Empordà)
val eurus
The catcher
Audio de la cançó "The catcher"
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
De Girona al Japó
Versió original de la cançó "De Girona al Japó"
Festival
Per ser feliç
Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp. Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant. No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual, jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure. Se molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar. Ara que tothom crida ja no vull ni opinar. Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat, ja fa temps m'estira, ja se què fer amb la vida.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, en aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut. Vull notar que el món es va fer per ser viscut. Vols venir amb mi i ens posem a construir? Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí. I si ens paren l'obra perquè no tenim permís, segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país. Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat! Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Si la cosa falla buscarem una altra opció, muntaré una empresa, una secta o una nació. Bastiré defenses i models de producció, només volia una casa, però em varen dir que no.
En aquesta terra hi muntarem un paradís, En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!
Al marge d'un camí
Techno
On és el contrapàs
on la moxiganga
on el ball rodó
on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
On és el contrapàs
a on la moxiganga
a on el ball rodó
a on la contradansa.
On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Temps i rellotge
Perdó
Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!
Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa
Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.
Ai que si m’hi trobés ara, dos cops més m’ho pensaria...
