Al marge d'un camí

Bob Dylan

et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...

reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…

vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.

t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.

Divendres 25 d' Abril

Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.

Viva!

Plana

Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.

Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.

degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

De Girona al Japó

Versió original de la cançó "De Girona al Japó"

Festival

The catcher

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, t'inventes móns millors.

No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?

No em feu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Et tenques dins dels llibres no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Que bé!

Audio de la cançó "Que bé!"

Divendres 06 d' Octubre a les

Càntut a Argentona

Argentona
(Maresme)

val eurus

Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"