Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí

Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

Ullastret, llabià, mata i serra de daró...

No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.

No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.

Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!

Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!

Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa

Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.
Ai que si m’hi trobés ara, dos cops més m’ho pensaria...