Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si un dia la veus i té un neguit molt gran, no t’ho creguis pas.
Si et mana consol amb tanta pena que és que et fa fredar.
Si et mira amb ullets de bona nena, si és que et fa escalfar.
Demana-li que not et faci confident del seu llarg ocàs.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.
No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...
Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.
No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...
The catcher
Audio de la cançó "The catcher"
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Per ser feliç
Audio de la cançó "Per ser feliç"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona (Maresme)
val eurus
Temps i rellotge
Polvorons amb mel
A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!
Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...
Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.
Festival
No hi ha mirades
No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.
No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.
Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!
