Que bé, que bé, que bé
notar que em mires.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes.
Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!
Tot aquest espai que hi ha
aquí, entre tu i jo.
Aquest moviment que has fet
com si fos secret.
Tot això m’estressa,
m’has deixat amb pressa.
Abans t’he buscat, però
tu m’has ignorat!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Notar que no tinc cos
per tant de sentiment.
Notar que tot se’n va
al primer moment.
Se que això m’agrada,
se que m’embriaga.
El vici és molt gos
i hi hem caigut tots dos!
Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans (Segrià)
val eurus
Techno
Versió original de la cançó "Techno"
No hi ha mirades
Audio de la cançó "No hi ha mirades"
Al marge d'un camí
Content i bé
hi ha dies que em despertes
i te’n vas a treballar.
faig les coses de la casa,
i m’aturo a esmorzar.
i mirant per la finestra
veig els arbres del carrer
com m’agrada aquesta vida
estic content que vagi bé.
i just ara me n’adono
que estic fent una cançó
feia dies que no en feia
i m’agrada aquest to.
quan les coses s’aclareixen
tot funciona molt millor
rento els plats, estenc la roba,
faig el llit i trec la pols.
a vegades estic trist
no hi ha llum a la rodona
n’estic fart del món dels homes
i em tenco a casa meu
tu no hi ets i tot és meu
busco un lloc per cada cosa
si ho deixo tot molt bé
jo content i tu també
i és que no puc dir que no
tot ben net és molt millor.
molt millor
ton ben clar i net
amb els ulls oberts.
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
