Tastant la solitud
Audio de la cançó "Tastant la solitud"
Temps i rellotge
Mixolidia blues
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences
Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar
Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat
El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...
Temps i rellotge
Temps o Rellotge
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades
Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.
L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Que bé!
Audio de la cançó "Que bé!"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans
(Segrià)
val eurus
Festival
Que bé!
Que bé, que bé, que bé notar que em mires. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes.
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
Tot aquest espai que hi ha aquí, entre tu i jo. Aquest moviment que has fet com si fos secret. Tot això m’estressa, m’has deixat amb pressa. Abans t’he buscat, però tu m’has ignorat!
Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades! Que no, que no, que no m’agrades! Que no, que no que no em degrades!
Notar que no tinc cos per tant de sentiment. Notar que tot se’n va al primer moment. Se que això m’agrada, se que m’embriaga. El vici és molt gos i hi hem caigut tots dos!
Que bé, que bé, que bé notar que em mires al mig de tota aquesta gent. Que guai, que guai, que guai, i ara t’acostes i em saludes tocant la pell. Carai, carai, mama! Mama!
