Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.

Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar,  una trucada, ets tu...

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.

I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...

Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.

Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...

No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...

Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!