Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!

Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa

Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.
Ai que si m’hi trobés ara, dos cops més m’ho pensaria...

No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.

No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.

Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!

No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.

Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!

Davant d’un futur incert
amb molt per descobrir
no vull decidir
i perdre aquest moment.
just abans de començar
la boira es pot palpar,
jo vull perdre el fil
en un full de somni.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.

on és la llibertat
de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí
i viure com abans
al marge d’un camí
veient com passa el temps
jo ara vull estar
arran de terra.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.